El 1966, el rebatejat com a Johanne Regina va salpar del port de Faaborg cap a Malta, però per manca de coneixements de com fer navegar un quetx, el vaixell es va declarar perdut a la boca del riu Elba, al nord d’Alemanya, per un enfonsament. Però no estava perdut, ja que va arribar al port anglès de Southampton. I després d’un incendi al motor va atracar al port de Lymington, també a Anglaterra. El 1969 va ser enregistrat a aquest país, i la matrícula original danesa, segellada a la biga mestra davant del compartiment del motor, es va remoure, el que va motivar que es perdessin les dades originals del registre. Però el seu propietari no va gaudir gaire temps del quetx, ja que es va suïcidar.
Un jove de 23 anys, John Letton, va trobar el Johanne Regina a algun lloc del Tàmesi mig abandonat, el va comprar i se’n va anar al Carib. La nova base del Johanne Regina va ser Charlotte Amalie, la capital de l’illa de Sant Thomas, antiga colònia danesa i ara una de les tres Illes Verges americanes. Durant un temps, el Johanne Regina es va dedicar al transport pels mars del Carib. Al cap d’un parell d’anys John Letton el va canviar per un apartament a Miami i el nou armador va continuar amb el transport marítim. Es diu que en aquella època es va dedicar al contraban de narcòtics, prou habitual a la zona. El 1973 va aparèixer abandonat i mig enfonsat a la zona portuària de St. John’s, la capital d’Antigua. Tot i que el motor ja no funcionava i l’obra viva estava plena de cucs, una dona emprenedora de l’illa, Edith Matthew, el va comprar per seguir amb el transport de mercaderies amb els seus fills com a tripulants.
Es va reparar, es va substituir el motor Volund per un de General Motors i de nou se li va canviar el nom, en aquesta ocasió pel mateix de la seva propietària. Però al cap d’uns mesos Matthew es va adonar que no era rendible per l’elevat cost de manteniment i la poca fiabilitat del quetx, i li va vendre a Edward Allcard, conegut navegant en solitari i arquitecte naval anglès.
El Johanne Regina es va convertir en la llar d’Edward i Clare Allcard i de la filla del matrimoni, la Katy, durant 34 anys. El van restaurar després de trobar-lo en unes condicions lamentables i van navegar per mig món, acompanyats de tripulants que s’oferien als diversos ports a viatjar amb ells. El Johanne Regina va visitar, comandat per la família Allcard, 23 països, de les Antilles al sud-est asiàtic i travessant l’Atlàntic fins a Europa. No cal dir que els propietaris del Johanne Regina van viure tot tipus de vicissituds, des d’un abordatge a alta mar per uns pescadors despistats fins a terribles tempestes que van provocar importants danys al vaixell i va posar en risc la vida de la tripulació. La situació més complicada que van viure els Allcard i els seus acompanyants va ser un atac per la marina del Iemen del Sud, que va acusar la tripulació d’espionatge i els va tenir uns dies empresonats, tot i que en realitat era un simulacre. També es van viure moments feliços en la convivència a bord, la coneixença de noves persones i el gaudi de la navegació en alta mar.
Després de 34 anys navegant per mig món i d’haver perdut la casa que tenien a les Seychelles després d’un canvi de règim polític, els Allcard van sentir la necessitat de tornar a Europa. I ho van fer a un lloc radicalment diferent a l’espai obert d’alta mar: les valls d’Andorra. El Johanne Regina, al seu torn, va estar amarrat deu anys al port de Torredembarra. Allà l’Edward va fer bona amistat amb el Marcel Mongay, patró major de cabotatge, i la Maria del Mar Mascareñas. I entre tots tres van convèncer l’Ajuntament de Badalona i la societat Marina Badalona, que explota el port, per convertir el Johanne Regina en un vaixell escola. El quetx comença així una nova etapa l’any 2006, amb el nom de Ciutat Badalona.
Principals singladures del Johanne – Johanne Regina
Document d’autorització USA del Johanne Regina
Cerificat de Registre del Johanne Regina
Certificat de compra del quetx per Edward Allcard (abril del 1974)